PART DE CATALA DE LA RAQUEL GARCIA

1.Quin és el tema principal del conte?
Tracta d’una vella que un dia li dona una embòlia i queda paraplègica, un pages que la troba la dur fins a casa seva, la seva família la te abandonada ja que no li fan ni cas i tampoc la cuiden. Un dia es pren foc a la casa i la pobra vella tota sola no aconsegueix aturar el foc.

4.Busca informació sobre l’argument d’algunes novel•les modernistes i després redacta un escrit on expliquis el tema d’aquestes obres relacionant-lo amb el tema típic del Modernisme.

Els Sots Feréstecs:
Planteja l’enfrontament de Mossén Llàtzer, personificació de l’autor, dona importància a les idees modernistes amb el poble,el qual desvetlla els seus instints per l’arribada d’una prostituta, acaba amb la lluita del capellà per regenerar-los.
La novel•la acaba en un simple somni on el capellà pot veure la se pròpia mort i dels seus fracassos.

L’Auca del senyor esteve:
Narra la vida d’aquest home.
És un senyor que te una botiga, fundada pel seu pare 1830. Aquest negoci quan ell mori el tindrà que seguir portant el seu fill Ramonet però aquest es vol dedicar a l’art.
Aquesta novel•la mostra el típic exponent del modernisme.

TEMA:
En aquestes obres trobem característiques del modernisme com per exemple, discussions de l’esser humà amb la societat, la personalitat dels personatges, l’adaptació a la societat, el fracàs, ...
En la primera novel•la es veu com el protagonista intenta canviar la societat però no ho pot aconseguir, tampoc arriba a integrar-se. És una novel•la realista ja que els llocs que apareixen es poden situar en un mapa.
En la segona novel•la es pot veure una lluita constant dels personatges amb la societat. 


Activitats del dossier de modernisme:
2.Analitza l’actitud de Joan Maragall respecte al poder central. Relaciona aquesta actitud amb una de les dues tendències del modernisme.
Aquest poema tracta de la pàtria es pot veure l’odi del autor respecte la societat. En tot moment intenta lluitar contra això, té molta espontaneïtat.

EXERCICIS DE VICTOR CATALA I DEL MODERNISME, PART DE NÚRIA GIMÉNEZ

EXERCICIS DE VÍCTOR CATALÀ  Núria Giménez Arnal
2. Explica les característiques més importants dels personatges.
Personatge principal: La padrina de cal Manyo, busca escapar del seu cos paral.litzat(aixó es reflexa quan veu el cel blau), perque se sent separada i abandonada. Abans de l’accident, era una dona que anava a misa, i feie les seves tasques, després, es sentia inútil, i sentia molta impotència, no podia fer res.
Personatges secundaris: Serien els familiars de la padrina, abandonen a la padrina, cadascú es preocupa de si mateix, no volen perdre el temps amb ella. I després de l’incendi, no donen imporancia a la mort de la vella.

8. Escriu un text que plantegi com la societat tracta la gent gran. Compara la situació actual amb la que presenta Víctor Català al seu relat.

El text reflexa que a la gent gran, si encara podia fer quatre cosetes per a col.laborar amb les tasques de casa: cuidar al fills, fer mitja, donar de manjar al animals,etc. No es preocupaven d’ells, cadascú feia la seva tasca. Peró quan una persona gran, com es la padrina de cal Manyo, quedava ferida o paral.lítica, li donaven el menja necessari, i no li feien més cas, la despertaven, la seien en una cadira al porxo i només s’enrecordaven d’ella quan se la portava al llit.                                                                                                     <<...pobra velleta, de cara a l'horitzó, plantada com una mòmia en la cadira baixa, en la que la tenien esclavitzada sos membres morts i inútils, es rostia de viu en viu...>>

<<...llevat els moments del menjar se passava hores i hores asseguda en aquella cadira mitjana, immòbil i muda, de cara a l'horitzó, amb el cap ert i els ullets grisos, badats i fixos...>>

En l’actualitat, normalment a la gent gran la cuida una persona més jove, l’ajuden a fer les tasques de casa, van a passejar amb elles, li fan la comprar, etc. Avui en dia també tenen tecnologies per ajudar-los. La comparació seria: que abans si algú no aportava menjar a les cases, no se li feia gran, la veien com a una persona que gastava el menjar i el temps. Ara s’ajuden a aquestes persones donant-lis diners, i amb persones per ajudar-los.

EXERCICIS DE LA FOTOCOPIA (MODERNISME)  Núria Giménez Arnal

1-Baudelaire es compara a l’albatros. Descriu la imatge resultant del poeta i la imatge que dóna de la societat.Relaciona-la amb la de l’artista modernista.

LA imatge que dona de si mateix és que el seu art és innovador i és molt diferent de la societat en que vui, llavors la societat el vol atrapar, peró Baudelaire viu exiliat en la seva terra, així no el poden atrapar i no es pot arrosegar de pena com el ocells .

La imatge que dona de la societat, és la mateixa que la dels mariners que atrapen als albatros, peró la societat atrapa al artistes modernistes, en aquest cas a Baudelaire.

TREBALL CATALÀ

1.      Què critica Brossa del regionalisme i de la literatura de la Renaixença?

L'excessiu culte al passat que s'apoderà del regionalisme esterilitzà tota concepció moderna, convertint el catalanisme literari en una resurrecció arqueològica. D'una literatura que sols havia de tenir per inspiradora l'ànima del poble, ses costums i sos ideals, ses alegries i ses tristeses, se'n va fer un conreu d'hivernacle, la major part deguda a la llavor que ens donà el romanticisme francès.

2.       Fins quin punt Brossa creu que la nova cultura que ell defensa ha de tenir en compte el passat?

Les anteriors generacions ens deixen un lema mort, que no diu res a la imaginació popular; un peu forçat que ha vingut obligant vàries generacions de versificadors a repetir les mateixes idees, idèntics conceptes i imatges retòriques.[...] problemes que (sembla impossible!) fins ara no han cridat l'atenció d'alguns aficionats.

3. Quina classe social creu l'autor de l'article que ha de tenir un paper preponderant en la recuperació cultural de Catalunya? Per què?

Han oblidat la importància que té l’art en un país com el nostre,  la burgesia esta fent que el poble sigui qui es mogui demanant innovació cultural  i provocant que els rics tornin a creure en l’art. Els burgesos rics tan sols es preocupen per les seves indústries, i ara l’única alternativa que queda es que el poble demani que es torni a crear l’art que ja es inexistent.

4. Quines nacions proposa Brossa com a model a seguir? Quin et sembla el  motiu d'aquesta tria?

La cultura del poble francès sempre ha sigut important i han estat pioners en moviments com les revolucions liberals o la resistència a la Segona Guerra Mundial. En canvi, a Espanya sempre han arribat tots els moviments literaris, culturals i artístics mig segle més tard, o fins i tot un de sencer. França i les nacions del nord, França ha estat un referent literari en moltes èpoques de la història moviments com el realisme, el naturalisme, “l’art noveau”. Alguns dels escriptors més importants (Zola, Victor Hugo, Jules Verne...) procedeixen del nostre veí del nord. Si ens remuntem més lluny en la història els mateixos trobadors procedien d’Occitània

TEXT 4

1. Al llarg del discurs es poden detectar un conjunt d'antítesis que segons l'autor s'estableixen entre els modernistes i la resta de la societat. Sabries completar la sèrie:

Modernistes	Societat
poesia	prosa
Sol	boira
Sensatesa fingida	sentit comú
L’art per l’art	art comerç
"pervindre"	Futur
somni	Fred al cor
don Quixots	Molts Sancho-Panzas
simbolistes	Decaiguts i mansos
Amor a Leonard de Vinci o a Dant	amor a la província (Catalunya, etc.)

2. A més del sentit propi, poesia i prosa tenen en el text un significat simbòlic. Què creus que vol representar Rusiñol amb aquests dos termes?

 Si que són termes simbólics. La poesia representa el Modernisma, és una poesia estètica i exòtica.
La prosa representava una part més antiga, passada, necessitava un canvi per ser més atractiva als autors.

3. Creus que es sacralitza la funció de la Poesia, és a dir, de l'artista en aquest fragment?

Sí, perquè amb la poesia es vol transmetre que la poesia esta per sobre de la prosa, es a dir que com els nous artistas van més enllà del sentit comú, persegueixen esl seus somnis, idees… estan per sobre de la societat rutinaria que s’empre escriu en prosa temes que ja s’han parlat, i coses que no són naturals.

4. Qui són i quina actitud mostra Rusiñol envers tots aquells qui no participen de les seves idees?

Qui no comparteix les seves idees és la societat. Ell els tracta amb ironía i sense respecte, igual que ho fan amb ell. Explica que els moernistes mai no diesen enfonsar-se una idea ennovadora, i que la societat es deixa perdre entre la boira, es a dir entre la tristeza.

5. Quina funció s'atribueix, en el paràgraf cinquè, al "Cau Ferrat"?

El ‘’Cau Ferrat’’ és el refugi de l’artista, es l’ambient propi que es fa l’artista per a crear o desenvolupar les seves propis ideas o somnis.

El ‘Cau’ també serveix per a separer-se per una estona de la societat en contra del modernisme, aïllar-se, i conectar amb la naturalesa.