TREBALL CATALÀ

1.      Què critica Brossa del regionalisme i de la literatura de la Renaixença?

L'excessiu culte al passat que s'apoderà del regionalisme esterilitzà tota concepció moderna, convertint el catalanisme literari en una resurrecció arqueològica. D'una literatura que sols havia de tenir per inspiradora l'ànima del poble, ses costums i sos ideals, ses alegries i ses tristeses, se'n va fer un conreu d'hivernacle, la major part deguda a la llavor que ens donà el romanticisme francès.

2.       Fins quin punt Brossa creu que la nova cultura que ell defensa ha de tenir en compte el passat?

Les anteriors generacions ens deixen un lema mort, que no diu res a la imaginació popular; un peu forçat que ha vingut obligant vàries generacions de versificadors a repetir les mateixes idees, idèntics conceptes i imatges retòriques.[...] problemes que (sembla impossible!) fins ara no han cridat l'atenció d'alguns aficionats.

3. Quina classe social creu l'autor de l'article que ha de tenir un paper preponderant en la recuperació cultural de Catalunya? Per què?

Han oblidat la importància que té l’art en un país com el nostre,  la burgesia esta fent que el poble sigui qui es mogui demanant innovació cultural  i provocant que els rics tornin a creure en l’art. Els burgesos rics tan sols es preocupen per les seves indústries, i ara l’única alternativa que queda es que el poble demani que es torni a crear l’art que ja es inexistent.

4. Quines nacions proposa Brossa com a model a seguir? Quin et sembla el  motiu d'aquesta tria?

La cultura del poble francès sempre ha sigut important i han estat pioners en moviments com les revolucions liberals o la resistència a la Segona Guerra Mundial. En canvi, a Espanya sempre han arribat tots els moviments literaris, culturals i artístics mig segle més tard, o fins i tot un de sencer. França i les nacions del nord, França ha estat un referent literari en moltes èpoques de la història moviments com el realisme, el naturalisme, “l’art noveau”. Alguns dels escriptors més importants (Zola, Victor Hugo, Jules Verne...) procedeixen del nostre veí del nord. Si ens remuntem més lluny en la història els mateixos trobadors procedien d’Occitània

TEXT 4

1. Al llarg del discurs es poden detectar un conjunt d'antítesis que segons l'autor s'estableixen entre els modernistes i la resta de la societat. Sabries completar la sèrie:

Modernistes	Societat
poesia	prosa
Sol	boira
Sensatesa fingida	sentit comú
L’art per l’art	art comerç
"pervindre"	Futur
somni	Fred al cor
don Quixots	Molts Sancho-Panzas
simbolistes	Decaiguts i mansos
Amor a Leonard de Vinci o a Dant	amor a la província (Catalunya, etc.)

2. A més del sentit propi, poesia i prosa tenen en el text un significat simbòlic. Què creus que vol representar Rusiñol amb aquests dos termes?

 Si que són termes simbólics. La poesia representa el Modernisma, és una poesia estètica i exòtica.
La prosa representava una part més antiga, passada, necessitava un canvi per ser més atractiva als autors.

3. Creus que es sacralitza la funció de la Poesia, és a dir, de l'artista en aquest fragment?

Sí, perquè amb la poesia es vol transmetre que la poesia esta per sobre de la prosa, es a dir que com els nous artistas van més enllà del sentit comú, persegueixen esl seus somnis, idees… estan per sobre de la societat rutinaria que s’empre escriu en prosa temes que ja s’han parlat, i coses que no són naturals.

4. Qui són i quina actitud mostra Rusiñol envers tots aquells qui no participen de les seves idees?

Qui no comparteix les seves idees és la societat. Ell els tracta amb ironía i sense respecte, igual que ho fan amb ell. Explica que els moernistes mai no diesen enfonsar-se una idea ennovadora, i que la societat es deixa perdre entre la boira, es a dir entre la tristeza.

5. Quina funció s'atribueix, en el paràgraf cinquè, al "Cau Ferrat"?

El ‘’Cau Ferrat’’ és el refugi de l’artista, es l’ambient propi que es fa l’artista per a crear o desenvolupar les seves propis ideas o somnis.

El ‘Cau’ també serveix per a separer-se per una estona de la societat en contra del modernisme, aïllar-se, i conectar amb la naturalesa.